Després d'haver llegit i sentit la notícia que el bisbe Pere ha rebut amenaces de mort i ha hagut de marxar de la Prelatura, reafirmem, encara més fermament, la nostra solidaritat amb el bisbe Pere i les seves causes.
dissabte, 8 de desembre del 2012
SOLIDARITAT AMB EL BISBE PERE CASALDÀLIGA
Després d'haver llegit i sentit la notícia que el bisbe Pere ha rebut amenaces de mort i ha hagut de marxar de la Prelatura, reafirmem, encara més fermament, la nostra solidaritat amb el bisbe Pere i les seves causes.
dimarts, 30 d’octubre del 2012
diumenge, 28 d’octubre del 2012
dissabte, 27 d’octubre del 2012
ENTREVISTA A UN DELS PARTICIPANTS DEL FÒRUM
dijous, 25 d’octubre del 2012
diumenge, 21 d’octubre del 2012
CANÇÓ DEDICADA A LA LLUNA DEL CONCILI VATICÀ II
Aquest video també el vam projectar durant la presentació del Fòrum, el matí del dissabte 13 d'octubre.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
HOMILIA DE MN. CLIMENT FORNER A LA MISSA DEL FÒRUM DEL DIUMENGE
Molt estimats germans en
Crist: Per a celebrar aquest 1r Fòrum de Balsareny dedicat al Concili Vaticà II
i de retop al bisbe Pere Casaldàliga no es podia pas escollir un cap de setmana
millor que aquest, els dies 13 i 14 d’octubre de 2012, dissabte i diumenge. En
primer lloc, i sobretot, per escaure’s (era exactament el dia 11, dijous, fa
tres dies) els 50 anys de la inauguració del susdit Concili, l’esdeviment eclesial més transcendental del
segle passat (i sols Déu sap de quants segles més enrere), i en segon lloc per
coincidir amb els 40 anys episcopals del nostre molt admirat i estimat Pere, consagrat com va ser el dia 23
d’octubre de 1971. Quines dues efemèrides més significatives i emocionants a
reviure recordant-les!
Bé, acabem d’escoltar unes lectures que no
són paraula d’home sinó de Déu. Ja ens ho recordava el mateix Concili: “Sempre
que en l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures és Déu mateix qui ens
parla a través d’elles.” Va ser justament aquesta una de les primeres i més
grans innovacions conciliars: remarcar l’essencialitat de la Paraula de Déu
postergada per la nostra Santa Mare Església durant segles, tan important en la
litúrgia i en la vida com ho són el cos i la sang de Crist.
Déu, doncs, ens acaba de parlar, i avui ho
ha fet per mitjà de les lectures pròpies
del Diumenge 28è de durant l’any del cicle litúrgic B. Quina casualitat: no
desdiuen gens, al contrari, de les dues commemoracions que festivem. Ens hi hem
fixat bé? Les hem escoltades com cal? La primera, de l’Antic Testament, ens
deia que la saviesa d’enteniment i de cor és el do més valuós que hem de demanar a Déu i que Déu
està disposat sempre a concedir-nos;
ara, ja no és la saviesa de Salomó sinó la de Jesús de Natzaret, Déu fet
Home, el Verb fet carn. La carta als cristians hebreus ens recordava que la
paraula de Déu és viva i eficaç, creadora i redemptora, l’única que il·lumina i
que salva. I l’evangelista Marc ens contava el cas d’aquell bon home que,
complidor de la llei com era i desitjant com desitjava la vida eterna,
s’entristí molt de no poder seguir Jesús per culpa de les riqueses que posseïa
i que l’esclavitzaven sense adonar-se’n.
Mirem el nostre germà Pere, tot un
referent i un exemple en el doble aspecte de fidelitat evangèlica i conciliar
(ni que a vegades la seva fidelitat sigui rebel discrepant del magisteri
eclesiàstic). Ell sí que hi va creure de veritat, i hi creurà fins a la mort,
en la Paraula de Déu, encarnant-la sàviament en la seva vida com a cristià i
com a bisbe. Per això és i se sent fill de Concili Vaticà II--Paraula de Déu
posada al dia--, com me´n sento jo mateix i se’n senten tants altres capellans,
religiosos i laics, com de segur molts de vosaltres dels aquí presents que,
encara que no el visquéssiu directament, us en considereu hereus gràcies al testimoniatge de papes com
Joan XXIII, de bisbes com el pare Pere i de tants cristians de Catalunya,
d’Amèrica i d’arreu del món que s’han mantingut fidels a Jesús i al seu
Evangeli, i també a l’Església catòlica, apostòlica (i romana, que dèiem
abans), malgrat els seus molts pecats i les nostres moltes decepcions. Donem-ne
gràcies a Déu del do providencial del Vaticà II, aquesta mina d’or que tot just
és a mig explotar, per més que convertís persones tan decisives en la història
contemporània d’Espanya com el cardenal Tarancón, per no esmentar el bisbe
Josep Pont i Gol que en fou un dels més convençuts precursors de casa
nostra i a casa nostra. Sort n’hem
tingut i sort en tenim encara: ens ha ajudat i ens ajuda a purificar la fe
vivint-la amb joia i esperança sense tenir por de Déu, de res ni de ningú; a
adquirir llibertat d’esperit i corresponsabilitat eclesial i cívica; a ser i a
sentir-nos membres vius i madurs de l’Església com a Poble de Déu reial,
sacerdotal i profètic, no com un fi en si mateixa sinó posada al servei del
Regne; a estimar el món modern com Déu l’estima començant per compadir els
germans més pobres i necessitats; a lluitar en conseqüència pels drets de les
persones i dels pobles, sempre a favor de la justícia i de la pau. Etcètera. És
a dir, per les causes del bisbe Casaldàliga que haurien de ser també les
nostres. ¿Que és el que no ha fet, de tot això i molt més, el nostre germà Pere
com a missioner claretià i com a pastor de l’església de Sâo Félix do Araguaia,
al nord del Mato Grosso? Benaurat entre els benaurats! Ah, si creguéssim en
l’Esperit Sant com ell hi creu!
Al contrari d’aquell pobre home de
l’Evangeli, ell sí que ha seguit fidelment Jesús, malgrat les seves possibles
mancances i debilitats, deixant-ho tot per Jesús i pel seu Evangeli: casa,
germans i germanes, pare, mare, tot... (Encara veig la seva mare en el llit
d’agonia ensenyant-me l’anell episcopal del seu fill dolorosament absent).
Sense renegar, això mai, de les seves arrels pàtries: ENCARA AVUI, RESPIRO EN
CATALÀ, confessa en un dels seus nombrosos llibres. Com més particular, més
universal. Si el papa Pau VI es va treure tot seguit la tiara de nosa que li
feia, el pare Pere en la targeta-invitació de la seva consagració episcopal ja
hi escrivia: “Tu mitra será un sombrero de paja sertanejo; el sol y el claro de
luna; la lluvia y el sereno mirar de les pobres con quien caminas y el mirar
glorioso de Cristo, el Señor.” Literalment, com els apòstols enviats per Jesús:
sense sarró, ni calçat, ni bastó... No sembla un bisbe sinó que ho és, de
veritat, a la inversa de la majoria de jerarques de l’Església oficial que no
saben renunciar encara als honors mundans i a les vestimentes pomposes (que fan
pensar, i que em perdonin, en les dels escribes i fariseus repudiades per
Jesús). I reblant el clau, en la seva primera carta pastoral afirmava: “Si la
primera missió del bisbe és ser profeta i profeta és aquell que diu la veritat
davant de tot el poble; si ser bisbe és ser la veu dels qui no tenen veu,
honestament jo no podria callar en rebre la plenitud del servei episcopal.”
Ara, per dir i fer la veritat a favor dels seus estimats “posseiros”, víctimes
de les injustícies socials i polítiques, ha arriscat la pell fins a ser
amenaçat de mort més d’una vegada, com ha passat des d’antic amb tots els
profetes. Això que la seva acció s’ha inspirat sempre en motius humans i
pastorals. La jerarquia eclesiàstica sol parlar, massa sovint autoritàriament,
“ex cathedra”; ell ho fa des de la vida, l’únic lloc teològic, i real, convincent.
Podria parlar del Pere com a poeta,
colossal com és, així com de les cartes paulines que publica al butlletí
ARAGUAIA i que fan tant de bé, però m’allargaria massa. El que sí faré, si m’ho
permeteu, és contar-vos unes quantes referències personals. Us ho dic ben
sincerament: d’ell me n’he sentit sempre germà, amic, company d’il·lusions i
fatigues apostòliques, des del dia de la nostra ordenació sacerdotal conjunta
(érem 800 de colla) al Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona (31 de maig
del 1952; aquest any en va fer seixanta) i des d’aquella última missa que
concelebràrem el dia 26 de desembre del 1966, festa de Sant Esteve, a la
Colònia Soldevila de Balsareny, en vigílies d’anar-se’n a Missions. Al llarg
dels anys hem mantingut una relació-comunió espiritual i literària força
intensa. Com a poetes que som ell i jo, va voler, per exemple, que li prologués
el llibre en català, esmentat més amunt. Canònicament, em deia que jo era el
seu arxiprest, només perquè ho era de Navàs, i la seva parròquia nadiua de
Balsareny en depenia havent passat del bisbat de Vic al de Solsona. Si el Pere
és un capdavanter destacat de l’anomenada “teologia de l’alliberament” (que,
ben entesa, no és marxista sinó evangèlica a tot ser-ho), jo, pobre de mi, sóc
un defensor de l’Església i de Catalunya, els dos meus grans amors, a favor
dels quals la fe insubornable en
Jesucrist m’ha portat a treballar i lluitar tenaçment i pacífica com capellà i
com a escriptor. ¿Les causes dels pobres que ha fet seves el bisbe Pere no són
semblants--em pregunto-- a les dels pobles oprimits i esclavitzats com és el
cas del poble català que, després de tres segles, no ha aconseguit encara (en
gran part per culpa d’ell mateix) aquella plenitud política que necessita i li
correspon, digna de la seva història? No dubto gens ni mica que el bisbe Pere
Casaldàliga i Pla, proclamat Premi Internacional de Catalunya per la
Generalitat (2006), ens fa costat, si més no, amb la pregària, en aquests
moments actuals de la nostra pàtria-nació que poden ser decisius; així com
espero que ens faci de fet (de debò, no retòricament) el nostre episcopat
català, conseqüent amb les seves cartes pastorals.
I per posar punt final a aquesta meva
homilia us recitaré, també si m’ho permeteu,
el poema CANT A LA PAU que (l’any noranta-dos em penso que era), li vaig
dedicar en homenatge: “Pere, germà de lluita i esperança...” (O.C., pgs.
581-582). I continuem celebrant l’Eucaristia, l’acte més pacífic i més
revolucionari de la història.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
EL RECONEIXEMENT I AGRAÏMENT A LA PARRÒQUIA DE BALSARENY I ALS CAPELLANS "FILLS" DEL CONCILI VATICÀ II
Aquesta és la placa de reconeixement que es va lliurar a la
Parròquia de Balsareny. En reconeixement a la fidelitat al
Concili Vaticà II. Amb el lliurament d'aquest detall, a la
vegada el reconeixement i l'agraïment es feien extensius a
tots els capellans presents a l'acte (i també als no presents)
que són "fills" del Concili Vaticà II i han dut a terme el seu
ministeri en coherència amb els principis del Concili.
MOMENT DE LA RECOLLIDA DE LA PLACA. VAN PUJAR A L'ESCENARI ELS DOS CAPELLANS QUE HI HA ACTUALMENT A BALSARENY I DOS MÉS QUE HI HAVIEN ESTAT EXERCINT EL SEU MINISTERI I EREN PRESENTS AL FÒRUM.
Es va fer esment i record especial a un capellà del Bisbat de Solsona, Mn. Jesús Huguet i Serrano, que el passat mes de març va morir atropellat. De ben segur que a Mn. Jesús Huguet li hauria encantat poder ser present al Fòrum. Al vestíbul de la Sala El Sindicat hi havia una taula on es podien comprar els dos llibres darrerament publicats amb textos de Mn. Huguet: les Xàldigues i les Crítiques benignes.
MN. JESÚS HUGUET.
Un altre capellà recordat a l'espai del Fòrum fou Mn. Josep Pleixats (també del Bisbat de Solsona). Se'l va recordar al taller sobre el bon humor, ja que aquest era un dels trets característics de la seva personalitat.
MN. PLEIXATS ÉS EL DE LA FOTO QUE HI HA ENTRE SANTA TERESA DE LISIEUX I EL PAPA JOAN PAU I.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
MISSATGE DEL BISBE PERE CASALDÀLIGA
Vull
agrair, en primer lloc, que realitzeu aquest Fòrum (que és diàleg, comunió,
compromís), al costat del meu Llobregat, sota el meu castell, al costat de la
meva casa pairal.
Les vostres causes són les meves causes. Les causes
del Regne, les causes del mateix Jesús.
El Concili Vaticà II, del qual ara celebrem els 50
anys de la seva inauguració, que feu molt bé de tenir ben present i alguns
voldrien veure oblidat, ha significat per a mi i per al món un temps nou de
l'Església que s'obre en diàleg a la humanitat i es fa solidària amb les
alegries i sofriments de la família humana.
No s'ha d'esperar un nou Concili per a respondre al clamor de reforma de l'Església, urgent i universal. El nostre cardenal Carlo M. Martini, que molt bé feu en recordar en aquest Fòrum, ens ho va deixar ben clar en el seu magnífic "testament”. I els pobres i els lluitadors pel Regne ho mereixen.
Que l'Esperit del Crucificat Ressuscitat amari el vostre/nostre Fòrum i els nostres cors sempre en la recerca del Regne.
Que aquest sigui l'inici de molts altres Fòrums, sempre en la caminhada que fem junts per les causes del Regne. Sigui on sigui em tindreu al vostre costat. Units i fidels a l'Evangeli de Jesús.
Una forta abraçada ben casolana i propera, des de l'Araguaia al Llobregat. Sempre, junts, en la recerca del Regne. Us tinc ben presents. Gràcies! Sempre vostre!
Pere Casaldàliga
13-14 octubre 2012
dilluns, 15 d’octubre del 2012
MISSATGE D'ADHESIÓ DEL P. ABAT DE MONTSERRAT
Aquest és el missatge d'adhesió al Fòrum, enviat pel P. Abat de Montserrat i que es va llegir a l'inici de les activitats del Fòrum, el dissabte 13 d'octubre. Diu així:
Benvolguts/des:
Em plau poder adreçar aquestes lletres a tots els participants al Primer Fòrum de Balsareny, que té lloc en aquesta localitat durant els dies 13 i 14 d'octubre de 2012 i que duu el suggerent títol de Les causes del bisbe Pere Casaldàliga.
La figura del bisbe Pere Casaldàliga ha estat per a mi una referència important ja que vaig tenir l'ocasió de ser-ne alumne i aprendre d'ell tant dels seus coneixements acadèmics com del seu testimoniatge humà i cristià.
La commemoració dels cinquanta anys de la inauguració del Concili Vaticà II i dels quaranta anys del ministeri episcopal del bisbe Pere Casaldàliga, són una molt bona ocasió per reflexionar i aprofundir en el camí de la nostra fe com a membres del Poble de Déu.
Desitjo que aquests dos dies de treball i de debat siguin fecunds i ens serveixin per aprofundir cada vegada més en els ensenyaments que ens ha llegat aquest gran esdeveniment per a l'Església que va ser el Concili Vaticà II.
Encomano en les meves pregàries sota l'esguard de Santa Maria de Montserrat la tasca d'aquest Primer Fòrum de Balsareny, mentre els faig arribar també la meva més cordial salutació.
Josep M. Soler
diumenge, 14 d’octubre del 2012
MISSATGE DE MONS. LORIS F. CAPOVILLA PEL FÒRUM
El missatge que es va passar dissabte al matí al Fòrum. Mons. Capovilla és arquebisbe emèrit i va ser secretari personal del papa Joan XXIII. Avui mateix compleix 97 anys.
dimecres, 10 d’octubre del 2012
FILLS DEL CONCILI: UN LLIBRE QUE ES PODRÀ ADQUIRIR AL FÒRUM
Al Fòrum hi haurà una paradeta on es podrà comprar el llibre "FILLS DEL CONCILI. Retrat d’una generació de capellans", de Joan Estruch i Clara Fons, sociòlegs. En el llibre entrevisten disset mossens que parlen sense embuts de les il•lusions i les frustracions que els va generar el Concili Vaticà II i de l’Església actual.
dilluns, 8 d’octubre del 2012
NOTÍCIES RECENTS SOBRE EL FÒRUM
Aquest migdia ha tingut lloc una roda de premsa per parlar sobre el Fòrum.
Aquí teniu uns quants enllaços de mitjans de comunicació que durant les darreres hores han escrit sobre el Fòrum:
http://www.catalunyareligio.cat/articles/31025
http://www.acn.cat/acn/687499/Societat/fotografia/Pere-Casaldaliga-bisbe-forum-Balsareny-causes-Concili-Vatica-II.html
http://www.acn.cat/acn/687499/Societat/audio/Pere-Casaldaliga-bisbe-forum-Balsareny-causes-Concili-Vatica-II.html
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=12127&nwl=
http://www.lavanguardia.com/local/20121008/54352771194/casaldaliga-reclama-resposta-clamor-reforma-esglesia.html
http://www.324.cat/noticia/1921272/bages/Balsareny-organitza-un-forum-que-analitzara-la-vida-i-obra-de-Pere-Casaldaliga-lany-del-seu-40e-aniversari-com-a-bisbe
Aquí teniu uns quants enllaços de mitjans de comunicació que durant les darreres hores han escrit sobre el Fòrum:
http://www.catalunyareligio.cat/articles/31025
http://www.acn.cat/acn/687499/Societat/fotografia/Pere-Casaldaliga-bisbe-forum-Balsareny-causes-Concili-Vatica-II.html
http://www.acn.cat/acn/687499/Societat/audio/Pere-Casaldaliga-bisbe-forum-Balsareny-causes-Concili-Vatica-II.html
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=12127&nwl=
http://www.lavanguardia.com/local/20121008/54352771194/casaldaliga-reclama-resposta-clamor-reforma-esglesia.html
http://www.324.cat/noticia/1921272/bages/Balsareny-organitza-un-forum-que-analitzara-la-vida-i-obra-de-Pere-Casaldaliga-lany-del-seu-40e-aniversari-com-a-bisbe
diumenge, 7 d’octubre del 2012
dissabte, 6 d’octubre del 2012
UNA MICA D'HUMOR
Al Fòrum hi haurà un taller sobre el bon humor i l'alegria cristiana. El bon humor apropa a Déu i fa que les relacions interpersonals siguin més cordials i plenes d'harmonia.
Avui un membre de l'organització del Fòrum ha assistit a la jornada sobre el Concili Vaticà II, celebrada al Santuari del Mont. Ens ha enviat una graciosa imatge (la que encapçala l'entrada d'avui) de Mn. Jacint Verdaguer presentant el Fòrum de Balsareny (programa en mà i amb un toc d'humor).
divendres, 5 d’octubre del 2012
NOTA DE MONS. LORIS F. CAPOVILLA, ARQUEBISBE EMÈRIT QUE FOU SECRETARI DEL PAPA JOAN XXIII
(CLICAR PER AMPLIAR)
"Grazie, per tutto.
Adesso poco leggo e meno scrivo.
Tuttavia posso pensare, pregare, amare, benedire.
Ancora un saluto al Forum.
Prego per il Vescovo Casaldáliga.
Loris Capovilla."
Per si voleu conèixer la seva biografia:
LA PREMSA PARLA DEL FÒRUM (AMB MÉS O MENYS ENCERT EN ELS TITULARS I EN ELS CONTINGUTS)
Agència cristiana de notícies Flama:
El Punt Avui:
Catalunya Religió:
Nació Digital:
Regió 7:
La Vanguardia:
dilluns, 1 d’octubre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
EL PROGRAMA DE MÀ DEL FÒRUM EN FORMAT PDF
Per si no us ha arribat el programa de mà, us el podeu descarregar clicant sobre aquest enllaç:
http://efulls.com/balsareny.pdf
http://efulls.com/balsareny.pdf
divendres, 21 de setembre del 2012
PER A MÉS INFORMACIÓ...
E-mail: primerforumdebalsareny@gmail.com
Telèfon: 675 824 141
Ens podeu trobar també a Facebook: Primer Fòrum de Balsareny.
Telèfon: 675 824 141
Ens podeu trobar també a Facebook: Primer Fòrum de Balsareny.
dimarts, 18 de setembre del 2012
dilluns, 17 de setembre del 2012
PER ALLOTJAR-SE PROP DE BALSARENY, ELS QUI VINGUIN DE LLUNY
Heus ací un enllaç on es pot trobar allotjament a pobles i ciutats del voltant de Balsareny (escrivint "Balsareny" i les dates d'entrada i sortida -13 i 14 d'octubre- al cercador, surten els resultats):
www.booking.com
www.booking.com
divendres, 14 de setembre del 2012
10 MOTIUS PER ASSISTIR AL FÒRUM
1º Fer comunitat, participant d’actes conjuntament.
2º Fer costat a persones que tenen iniciatives dintre de l’Església.
3º Donar testimoni de l’Església que volem.
4º Compartir la Fe amb altres comunitats, tot enriquint-nos.
5º Aprendre de ponents de reconegut “caché”.
6º Aprofundir en la causa del bisbe Pere Casaldàliga.
7º Fer una mica més viu i actual el Concili Vaticà II i el record de Joan XXIII.
8º Obrir-nos a experiències personals insospitades.
9º Animar amb la nostra presència a que es faci el segon Fòrum de Balsareny.
10º Ah! I passar-nos-ho bé!!!
(Elaborats per la comunitat de Riells del Montseny)
dijous, 13 de setembre del 2012
SALUTACIÓ
Som un grup de persones provinents del món cristià que no vam viure, directament, el Concili Vaticà II, però del qual ens en sentim hereus i volem celebrar la importància de l’esdeveniment que va tenir lloc ara fa, just, 50 anys. El dia 11 d’octubre del 1962 se'n va fer l'obertura.
Són moltes les persones que ens han fet conèixer i viure el Concili i a les quals els devem la joia i el compromís amb què han viscut i ens han sabut contagiar la rellevància d’aquell esdeveniment per a
la nostra vida i per a la nostra Església.
Volem recordar i homenatjar, per sobre de tot, aquells capellans que han viscut amb fidelitat la joia que va suposar viure el Concili. Molts d’ells han estat una llavor de renovació i de compromís evangèlic per a nosaltres.
Volem recordar la figura de qui va fer possible la realitat de la celebració del Concili Vaticà II: el papa Joan XXIII. És per això que vam anar a gravar unes paraules de qui fou el seu secretari, l'arquebisbe emèrit Loris F. Capovilla, per tal que ens expliqués què va representar i quin significat té per als nostres dies. Aquestes paraules les compartirem durant la celebració del Fòrum.
També volem celebrar els 40 anys del camí del nostre Pere Casaldàliga com a bisbe. Ell és, també, un dels fruits del Concili. Volem recordar i fer present tot el que la seva persona i les seves causes han representat per a nosaltres i per la renovació de la nostra Església.
Volem que siguin dues jornades festives, de record, però sobretot, d’exigència per al present i per al futur. Unes Jornades en què poguem celebrar, en què poguem donar gràcies per tants dons rebuts, en què poguem
aprendre i escoltar, en què poguem compartir experiències i fruits del Concili i dels grans testimonis que ens l’han fet estimar.
Us convidem a tots/es que ens volgueu acompanyar en aquestes celebracions amb joia i esperança. Ens agradaria poder-ho compartir amb totes les persones que penseu i viviu el mateix.
Balsareny, la casa pairal del nostre Pere Casaldàliga, us convida al 1r Fòrum i a que en poguem celebrar molts més.
Entre tots/es els que hi sigueu presents realitzarem un gran llibre-felicitació que enviarem al bisbe Pere Casaldàliga com a record i agraïment a la seva vida de compromís i fidelitat al Concili Vaticà II. Aquesta és de ben segur una de les seves grans causes per les quals ha viscut i ha donat sentit i motivació a la seva vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)